El dia 10 de setembre va ser el Dia Mundial per la Prevenció del Suïcidi. El suïcidi és una realitat dura i molt complexa que afecta moltes persones al llarg de la vida. Actualment, a Catalunya mor més d’una persona al dia per suïcidi i aquest ja se situa com la segona causa de mort en joves d’entre 15 i 29 anys a Catalunya. A més a més, podem afirmar que per cada persona que mor per suïcidi es comptabilitzen 20 que ho intenten (Obertament, 2024).
Una part crucial de la prevenció del suïcidi rau en la detecció precoç dels signes d'alarma i en saber com actuar per acompanyar les persones en situacions de crisi. No obstant això, més enllà d’aquestes accions puntuals, la prevenció efectiva del suïcidi passa per una idea més profunda: protegir la vida, convertint-la en una vida vivible.
Protegir la vida implica un canvi de paradigma que inclou un canvi profund en com ens relacionem com a col·lectivitat. Algunes de les propostes que us fem per protegir la vida són:
- Donar la benvinguda als malestars. Compartir els malestars ens pot ajudar a protegir-nos de malestars de més gravetat, trobant maneres saludables de transitar-los i facilitant-nos la recerca d’eines i suports.
- Escoltar i validar. Escoltar-nos activament amb interès, sense interrompre ni jutjar i validar-nos les emocions, reconèixer que tothom té moments difícils i que és fonamental permetre'ns sentir aquestes emocions sense sentir vergonya ni culpa.
- Promoure una societat més empàtica i inclusiva. Cal promoure una societat que doni la benvinguda a la diversitat en totes les seves formes, ja sigui cultural, sexual, racial, de capacitats o de qualsevol altre tipus.
- Combatre estigmes i discriminacions. Evitar i combatre les estigmatitzacions i discriminacions que es puguin produir per conviure amb problemàtica de salut mental o per ser, sentir o estimar d’una manera no normativa.
- Acompanyar en les pèrdues. Algunes vegades, les persones que contemplen el suïcidi ho fan perquè senten que han perdut alguna cosa fonamental que donava significat a les seves vides. Aquí, el paper de l’acompanyament és crucial, no per oferir solucions immediates, sinó per acompanyar la persona en la seva recerca de sentit. Això no vol dir donar respostes, sinó estar presents, escoltar i caminar al costat de la persona mentre busca noves maneres de donar sentit a la seva existència.
- Compartir eines. Prevenir el suïcidi no es tracta només d'evitar que la persona arribi a una situació límit, sinó de compartir-nos eines per gestionar el malestar abans que aquest es converteixi en insostenible.
- Fomentar el suport comunitari i la connexió social: La solitud i l'aïllament social són factors de risc per al suïcidi. Per tant, és crucial crear espais comunitaris de suport on les persones puguin establir vincles.
- Garantir que tothom tingui accés als recursos de suport necessaris per fer front a les seves circumstàncies. Cal garantir l'accés a serveis clínics adequats per a la salut mental, a un habitatge digne, a oportunitats laborals justes i a tots aquells recursos que permetin que una persona pugui sentir-se segura i valorada dins la societat. Sense aquests suports, la prevenció del suïcidi es torna incompleta i inefectiva, perquè és difícil protegir la vida si les condicions materials no ho permeten.
En conclusió, prevenir el suïcidi també és construir vides que vulguin ser viscudes. Per tant, no és una tasca exclusiva dels professionals de la salut mental. És una responsabilitat de totes, des de les famílies fins a les institucions socials i governamentals.
Aïda Fontova Donaire,
Psicòloga sanitària especialitzada en salut mental col·lectiva