COM CUIDAR-NOS EN MOMENTS DE CRISI?
Els desastres naturals, com els que recentment hem viscut a València a conseqüència de la DANA, posen de manifest la interconnexió entre la natura, el clima i la salut mental. Aquestes crisis climàtiques no només afecten l’entorn físic i les infraestructures, sinó que també influeixen profundament en el nostre benestar mental.
En moments de crisi, és habitual que les persones reaccionin de maneres diferents, amb ritmes i respostes que depenen de factors com l'edat, l'estat de salut previ, les experiències viscudes i les condicions socials, entre d’altres. Algunes persones poden sentir-se immediatament desbordades, mentre que d’altres poden adoptar una actitud de resistència i determinació. També volem recordar que algunes reaccions poden manifestar-se a llarg termini, i que els efectes psicològics d’una crisi poden persistir o sorgir molt després del moment àlgid d’aquesta.
Davant d’aquesta realitat, la importància de les accions col·lectives en la recuperació després d’una crisi és evident. La solidaritat i la cooperació de la comunitat no només ajuden a afrontar les necessitats immediates, sinó que també són essencials per restablir el sentit de pertinença a la comunitat, la seguretat i, en definitiva, la salut mental.
La salut mental és un aspecte fonamental que mereix atenció tant per a aquelles que viuen directament un desastre com per a aquelles que, encara que no estiguin físicament presents, s’hi senten vinculades.
Compartim amb vosaltres algunes eines que poden servir per cuidar-nos:
1. Cuidar-nos si hem estat implicades directament en la crisi
- Mantenir hàbits saludables: És essencial conservar rutines saludables, una alimentació equilibrada, fer exercici i descansar. Aquestes pràctiques no només ajuden a millorar el benestar físic, sinó que també són beneficioses pel nostre estat d'ànim.
- Buscar reptes que ens donin sensació de control: Després d’un desastre, podem sentir-nos desbordades. Marcar-nos reptes pot aportar un sentiment de control en un moment d'incertesa que promou el benestar.
- Participació activa: Participar activament en la recuperació, com la distribució de recursos o el voluntariat, ens permet canalitzar l'energia cap a accions positives i pot reduir l'angoixa que acompanya les situacions d'inseguretat.
- Combatre l’aïllament i la solitud: Les accions comunitàries poden ser una forma de recordar que no estem soles en moments difícils. A més, compartir experiències i emocions amb altres persones pot ser reconfortant i pot contribuir a disminuir la sensació d’aïllament.
- Suport mutu: És important generar espais on les persones puguin expressar les seves emocions i treballar en la seva recuperació emocional de forma conjunta, permetent-nos sentir les emocions que ens ocupen i compartint eines i estratègies que ens siguin beneficioses.
- Promoure pràctiques d’autocura: És important reservar temps per a la cura personal (Ex: meditar, llegir o fer activitats artístiques).
2. Cuidar-nos si no hem estat implicades directament en la crisi
- Evitar generar o compartir contingut no verificat o que pugui alarmar innecessàriament altres persones.
- Validar el nostre malestar: Encara que no hàgim viscut directament el desastre, és important entendre i ser conscients que també podem experimentar malestar.
- Participar en accions de suport: Participar en accions de suport comunitàries no només beneficia les persones que han viscut el desastre, sinó que també ofereix un sentiment de connexió i propòsit a qui ajuda.
- Establir límits i cuidar-nos a nosaltres mateixes: És important recordar que no tot està a les nostres mans i que no podem assumir tota la responsabilitat d’ajudar les altres persones. Mantenir la nostra salut mental implica saber establir límits i reconèixer quan necessitem prendre’t un temps per a nosaltres mateixes. Algunes pràctiques que poden ajudar són: limitar el temps que dediquem a seguir les notícies sobre la crisi i dedicar-nos a activitats que ens aportin benestar i ens facin desconnectar.
La salut mental és un element fonamental que es posa en joc en moments de crisi, tant per a aquelles que han viscut el desastre com per a aquelles que no l’han viscut, però s’hi senten vinculades d’alguna manera. En aquests moments, promoure la salut mental i prevenir i donar resposta als malestars implica enfortir els lligams comunitaris i generar espais que ens permetin cuidar-nos de forma col·lectiva.
Aïda Fontova Donaire,
Psicòloga sanitària especialitzada en salut mental col·lectiva