Com obrir camins i crear nous recursos pels nostres espais de lleure.
Des d'un punt de vista quotidià, ens trobem que sovint se'ns acaben les idees i el camí més senzill és demanar consell a algú per a que ens pugui donar un cop de mà. Quantes vegades ens hem sentit atrapades a l’hora de muntar activitats? Quantes vegades hem demanat ajuda a aquelles persones que tenen més bagatge que nosaltres? Quantes vegades preguntem al més entès/a en un tema perquè ens faciliti recursos i activitats?
Un recurs és aquell mitjà que s'utilitza per complir un fi que, en el cas del lleure, correspondria a la satisfacció d'una necessitat individual o grupal. I no és sinó la vida, una cerca constant de mitjans per assolir les nostres fites?
Un recurs és aquell mitjà que s'utilitza per complir un fi que, en el cas del lleure, correspondria a la satisfacció d'una necessitat individual o grupal. I no és sinó la vida, una cerca constant de mitjans per assolir les nostres fites?
En el món del lleure és fàcil que hi hagin situacions on una persona o un grup de persones necessita trobar recursos per treballar les seves necessitats i aconseguir complir amb els objectius planificats. Però, ens hauríem de preguntar: la paraula correcta és "trobar" o hauríem de pensar en "crear"?
A continuació us expliquem que qualsevol recurs ha estat creat o transformat per algú, i per poder crear la nostra activitat hem de tenir en compte alguns factors:
-
CARACTERÍSTIQUES individuals o del grup (depenent a qui vagi dirigit), tenint-les en compte (de forma individual i grupal) per analitzar les diferències i semblances entre els membres del grup, mancances i virtuts de cada persona. Això ens servirà per saber la interacció (verbal i no verbal) i els límits d'aquests, la persona i el grup.
-
NECESSITATS específiques dels participants o del grup. Tot i que no sempre les tenim a l'abast, concretar-les poden ajudar i ajustar molt l'activitat de manera personalitzada (evitarem incomoditats imprevistes).
-
OBJECTIUS, per determinar on volem arribar amb aquesta activitat i què volem assolir.
-
TEMPS, quant durarà i amb què l'hem d'invertir (com es reparteix dins de l'activitat). Plantejar com afecta la nostra activitat en el temps pot augmentar l'impacte en les persones.
-
RECURSOS propis, des del que tenim a l'abast o dels que podem arribar a disposar. Aquests es basen en la gent que participa i en saber l'intel·lectual individual o col·lectiu. I també tenim els externs, com el material fungible (papers, bolígrafs, globus...) i no fungible (taules, pilotes, llibres...) i el coneixement popular (internet i el "boca-orella").
A partir d'aquí entra el punt de creació. Podem partir de zero o escollir utilitzar activitats que ja coneixem (fins i tot fusionar-ne un parell).
Un bon començament en el procés de creació és tenir present a qui va dirigit i quines característiques ha de tenir. Tot el que idearem anirà encarat a aquestes.
Juntament amb els objectius que ens hem marcat per resoldre les necessitats plantegem on volem arribar (objectius reals). Realitzarem el plantejament de l'acció/activitat on ens enriquirem d'una recerca en la nostra pròpia experiència o cercadors propers com la màgia de l'internet/llibres (recursos adquirits o de ràpida assimilació).
En l'elaboració ens podem trobar "camins tallats" o "sostres de vidre" que no deixen créixer la idea/concepte (per limitacions pròpies o de l'entorn). Per superar aquests impediments haurem de rebuscar i provar de forma prèvia (i a menor escala) la nostra idea inicial. No defallir i provar-ho ens donarà una certa perspectiva, per superar aquestes limitacions.
Finalment, arriba la posada en escena, on expliquem de forma directa o mitjançant unes directrius què hauran de dur a terme els participants. És molt important la manera de comunicar-ho, ha de ser amb un llenguatge i una sensibilitat adequada per al grup, ja que cadascú té la seva motxilla visible, o no.
Com ja us podeu imaginar, un recurs no és finit ja que es pot transformar. I per a aconseguir aquesta evolució necessitarem una mirada crítica (tant per part dels participants com dels promotors) per valorar i recrear el recurs per altres possibles ocasions.
Per acabar, des de Quàlia hem creat un recurs que us convidem a provar i a utilitzar:
El nostre "cas teòric" serà un grup d'adolescents amb el que volem treballar la visualització de privilegis en gènere del seu entorn.
Partirem d'un recurs antic i infantilitzat que és el joc de "l'Aranya peluda". Per aquell que no el coneix té un funcionament senzill: El grup (menys un, que "para") ha de passar d'una banda del camp a l'altra, sense ser atrapat pel qui para (l’aranya). Aquest només es pot moure per una línia que parteix la zona de joc per la meitat. (durada 20 min)
L'evolució de l'activitat consisteix en la introducció d'unes frases que marcaran quan s'ha de canviar de costat. El que "para" serà l'encarregat de llegir-les. Si els participants creuen que no hi ha privilegis de gènere en la frase podran passar caminant (no poden ser atrapats). En canvi, si pensen el contrari hauran de passar sense ser atrapats, corrent. Després de cada passada es farà un intercanvi d'opinions entre els participants preguntat "per què has caminat o corregut?", "si creus que pots ser atrapat o no?". El dinamitzador ha de procurar agilitzar aquest espai d'opinió, ja que si no es pot fer feixuc. (2 o 3 min.).
La preparació prèvia és la creació del recull de situacions quotidianes on hi hagi una diferència de privilegis per gènere. Per exemple: "El professor demana nois per moure una taula" o "En el debat de classe han intervingut 2 noies i 6 nois”. Es pot demanar que els participants n'afegeixin més si ho trobem adequat.
Per complementar l’activitat podem participar en alguna formació o xerrada abans.
En el món del lleure els recursos/les activitats acostumen a ser limitades per nosaltres, obrim camins.
Sergi Pijuan, coordinador de les activitats Extraescolars de Quàlia.
Sergi Pijuan, coordinador de les activitats Extraescolars de Quàlia.